El Pensamiento político de Enrique Prat de la Riba : contribución al estudio de la ideología nacionalista [Fitxer informàtic]
/ Jordi Solé Tura ; [dirigida per: Manuel Jiménez de Parga]
Solé Tura, Jordi[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Jiménez de Parga, Manuel. Universitat de Barcelona. Facultat de Dret, 1967
1 recurs en línia (393 p.)
Còpia digital de l'exemplar dipositat a la Biblioteca de la Facultat de Dret.
En la història del pensament polític d'aquests dos últims segles, el nacionalisme, en les seves diverses formes, ocupa un lloc preeminent. No sols ha estat -i és- el centre d'una intensa discussió doctrinal i ideològica, sinó que ha presidit -i presideix- una pràctica política de signe múltiple. Aquesta multilateralitat de la pràctica és, precisament, el primer element de desorientació. Què hi ha de comú entre el nacionalisme exaltat i optimista dels jacobins francesos, el nacionalisme historicista i conservador dels "junker" prussians, el nacionalisme dels patriotes balcànics, el nacionalisme patriarcal dels irlandesos i el nacionalisme català, per exemple, per a concretar-nos únicament a les grans manifestacions del segle XIX? I quins elements comuns poden descobrir-se entre aquests diversos nacionalismes i el nacionalisme actual de les ex-colònies, dels països subdesenvolupats que intenten emancipar-se de la tutela de les grans potències? O entre tots ells i el nacionalisme d'alguns països desenvolupats, com el de la França gaullista o el de l'Alemanya Federal? La diversitat mateixa de les seves manifestacions ens obliga a procedir amb summa cautela, si no volem perdre'ns en la vaguetat de generalització que res diuen amb voler dir-ho tot. A primera vista, resulta evident que entre el nacionalisme -o els nacionalismes- del segle XIX i els del moviment d'emancipació colonial existeixen profundes diferències no sols de context històric sinó també de contingut social i de projecció política. Però és que fins i tot els nacionalismes del segle XIX ofereixen marcades diferències de matís i, fins i tot, de contingut. No es pot englobar en un mateix concepte formes tan diferents com el culte a la pàtria dels jacobins i l'exaltació de l'esperit nacional dels prussians, per exemple, però tampoc es pot dir que obeeixin a motivacions històriques totalment separades. Per tot això, m'ha semblat que la millor via d'aproximació al tema és l'estudi concret d'una de les formes del nacionalisme vuitcentista: el nacionalisme català. He intentat seguir el seu gènesi, els seus avanços i reculades, les seves vacil·lacions i les seves afirmacions, fins a arribar a la síntesi doctrinal de Prat de la Riba, resum i potenciació, alhora, dels corrents anteriors. (...)(Extracte de la introducció de la tesi)
.
